Estimats amics i amigues,

Gràcies de tot cor per acompanyar-nos aquest mati d´agost. Tot i la tristesa que tots sentim, i haver plorat molt escrivint aquestes paraules, m'agradaria començar dient que no entenc aquesta cerimònia com un comiat, sinó com una celebració a la vida de la Núria.

Nuri, has estat dolça, intuïtiva, intel·ligent, coherent, sempre lliurada als altres amb un somriure a punt, molt amiga dels teus amics i amb una connexió natural amb els infants. Quan t'has compromès en un projecte t’hi has lliurat a fons. Has estat vital, decidida i com a amant de la lectura sempre tenies un llibre obert. Però per sobre de tot et recordarem com una bona persona, això que per tu era tan important.

T'ha conegut molta gent dels anys de Pilates, de gestionar el mostrari d’una empresa de llanes, de les conferències a l’Aula Universitària o simplement de la vida quotidiana anant amunt i avall per Sabadell. Eres feliç parlant amb els teus coneguts quan els trobàvem pel carrer. Has estimat molt i t'has fet estimar moltíssim.

Sempre dedicada a cuidar de tots els teus. Tant els nostres pares com els teus germans. De la filla empordanesa, sempre atrafegada i de la família canadenca, fent videotrucades cada diumenge durant més de vint anys. Especialment pendent dels nets, les ninetes dels teus ulls. Recordo especialment que feliços vam ser l’any passat quan avis i nets vam viure junts durant quinze dies. Tant de bo ho haguéssim pogut repetir uns quants estius. I finalment, sempre pendent de mi, organitzar-me la vida i fer-me-la més fàcil. Gràcies, amor.

Hem estat molt diferents però ens complementàvem molt i molt bé. Aquesta ha estat la clau de l’èxit. Encara recordo com si fos ahir, estar esperant amb els amics a la porta de l’estació dels “Catalans” de la Rambla cap allà l’any 67, quan vaig descobrir pujant la llarga escalinata la noia més maca que havia vist mai. Tot i que tu ni em vas veure, jo vaig quedar captivat per sempre més. Durant un temps, vaig treballar deliberadament per acostar-me a tu. Recordes que et vaig parlar-te del Joan Manuel Serrat perquè n’eres una gran admiradora?

Eren temps complicats així que per ser lliures i fer la nostra vida ens vàrem casar just quan vas fer 21 anys. Ara ja en fa 56 que hem fet camí junts i aquest any en fa 50 de casats.

Hem passat moments molt bons, altres de bons i algun de dolent. D’això es tracta. En tot cas, tinc el sentiment que la majoria d’aquests moments els hem compartit intensament. I soc feliç de que hagi estat així. Nuri, has estat una persona autèntica i et vull donar les gràcies per aguantar-me. Ja sé que a vegades soc complicat. Ningú és perfecte, però tu t´hi has acostat.

Estaràs d’acord amb mi, que estem especialment orgullosos de dues de les coses que hem fet junts. El millor són els fills i els nets. La Laia i el Xavier, qui ha portat a la família l’Anca, la seva dona, i en Dylan i la Júlia, els seus bessons. Aquests dies que hem viscut els moments més durs de les nostres vides, els nostres fills ens han demostrat que son dues persones fortes i extraordinàries. Moltes gràcies per la teva dedicació al nostra família.

La segona cosa que hem anat aconseguint al llarg dels anys són una pila de molt bones amigues i amics. Podem dir que hem fet una segona família. Amb cada un d’aquests amics hem passat molt bons moments i hem acumulat grans records. Sempre ens han demostrat que podíem comptar amb ells, com ells saben que sempre podran comptar amb mi.

La gran passió que hem compartit és viatjar pel món. Tenim molts moments viscuts durant aquests viatges, però n’hi ha un de molt especial per tu, que ets una gran amant de la naturalesa. Veure sortir el sol entre les muntanyes que envolten el Machu Picchu, va ser un moment de plenitud compartida. Sempre has estat al meu costat, ja sigui fent piruetes amb una avioneta per veure les Líneas de Nazca, acampant al Serengeti, o pujant a dalt d’un elefant per anar al Fort Amber a Jaipur. El darrer projecte que hem fet junts també ha estat un viatge. La primera setmana de juny d’aquest mateix any hem visitat el Japó amb el Joan i la Carme. Que lluny que estàvem d’imaginar el que passaria just al tornar.

El nostre petit país també ens ha apassionat i ocupat aquests darrers anys. Jo més del sector màgic i tu és clar, més objectiva i realista. Ja saps que ens ha anat molt bé que algú de l’equip toqués més de peus a terra. Tot i que els resultats no han estat els desitjats, les experiències viscudes junts ens han confirmat que lluitar per la nostra terra ha valgut l´esforç. Gràcies per una altra lluita compartida.

Sempre m’havia imaginat que les coses anirien a l’inrevés. Pensava que jo seria el primer en marxar, no tan aviat i que tu desfruitaries molts més anys dels teus nets que tant t´adoren. Malauradament el destí ha disposat que les coses anessin d’una altra manera. Se’m fa molt difícil imaginar-me la vida sense tu, però n’hauré d’aprendre. Saps que tu sempre, sempre, sempre hi seràs. Em continuaràs ajudant quan em preguntaré què haguessis fet en tal situació. Tot i que també comptaré amb el suport dels meus fills i dels meus amics, tu continuaràs sent la meva guia.

Amics,

Us puc assegurar que la Nuri ha sabut marxar amb dignitat i serenitat. I així ens ha donant la darrera lliçó de vida a tots els que l´hem acompanyada fins el darrer alè. Ella ens ha recordat com d’estimada se sentia per tots, i que afortunada ha estat de viure una vida tan plena.

Nuri, sempre estaràs amb mi. Et portaré al cor eternament.

Tots els que estem aquí t’estimem.

Joan Carles

25-08-2023