Ja fa dies que el govern de la Generalitat va claudicar davant de la repressió de l’Estat espanyol de manera que ha tornat a fer polítiques autonomistes que per altre banda tot fa pensar que en realitat no n’havia volgut sortit mai. Els partits s’hi juguen les garrofes. Va ser la força de la gent quan els partits van perdre la iniciativa el que els va portar a fer polítiques que semblaven independentistes però que una vegada s’ha destapat l’engany podem veure la realitat de quins son els seus interessos. Malauradament el que volen els partits i el que volen els seus votants estan en dimensions diferents com podem comprovar un dia sí i l’altre també. Actualment les polítiques del nostre govern han arribat a un nivell de indignitat impensable el 2017.

Avui les actuacions del govern de la Generalitat estan dirigides absolutament per la repressió que exerceix l’EE. Tenim molts exemples que ho demostren. Avui el govern se sent molt còmode pactant amb el PSC-PSOE del 155 (sembla que ningú ja se’n recorda) i els Comuns com en el cas de carregar-se la immersió lingüística com resposta a la repressió judicial del 25% de castellà a les escoles catalanes. Per evitar el 25% els hi deixem màniga ampla perquè apliquin el percentatge que vulguin. Encara bo que el Consell per la República, CUP, Assemblea i altres entitats han fet el crit al cel i Junts se n’ha desmarcat almenys eventualment. Junts, però, ha sortit a la foto de la vergonya. 

La situació avui és que el govern de la Generalitat porta a terme polítiques marcades per la repressió de forma totalment normalitzada. Actualment hi ha un degoteig constant de judicis pels fets d’octubre amb les primeres sentencies de presó sense que la Generalitat hi faci res, normalitzat. La pròpia conselleria d’interior aplica repressió per aquets fets, normalitzat. Com deia abans, els partits “independentistes” confabulats amb els partits espanyolistes es carreguen la immersió lingüística enlloc de defensar-la fent front a les conseqüències, normalitzat. I el que encara és més indigne és que deixi en mans de la gent la defensa del català a l’escola enfrontant-se sola a la injustícia espanyola.

Mentre estic fent aquest pensament escolto per la tele que el govern de l’Aragó i el de Catalunya arriben a un acord per la candidatura dels joc d’Hivern que presentaran al COI. Un acord que els ciutadans de Catalunya no hi tenen accés, un acord molt obscur que demostra la política autonomista espanyola indigne d’un govern que es diu independentista. Normalitzat.

La pregunta és quina diferència hi hauria si el govern estès en mans del PSC-PSOE-155? Aquets que neguen la repressió. Els Comuns i el PSC-PSOE-155 diuen que la repressió no existeix, quin cinisme, però el govern ERC-Junts no hi fan res en contra i en molts casos, voluntària o involuntàriament, hi col·laboren.

Si seguim per aquest camí tan i tan decebedor que han enfilat els partits “independentistes” el proper govern estarà en mans de partits espanyolistes. A les darreres eleccions l’abstenció va pujar molt per la decepció que van generar els partits “independentistes” però a les properes es pot preveure que per poc que hi hagi una alternativa com la que planteja l’Assemblea aquests partits rebin un càstig merescut. Encara veurem independentistes voltant partits espanyols. 

Un cop confirmat que no tenim un govern independentista la lluita, com ja fa dies que sabem, s’ha de centrar en la gent i en el Consell per la República el qual, curiosament, no té el suport ni d’ERC ni de la CUP.

Personalment que mai havia estat afiliat a cap partit vaig trencar la meva tradició amb Junts perquè per a mi significava una nova formula política pel seu caràcter unitari i transversal que defensava la legitimitat de l’1-O. Cal dir que a Junts de Sabadell he conegut molt bona gent, amb capacitat de treball i bones intencions però crec que el partit funciona amb les tradicions partidistes de sempre. També hem de tenir en compte que és un partit jove en formació. Ja veurem si ho sabem fer bé. El futur dirà. Tanmateix, encara penso que un sector de Junts a nivell partidari representa la lluita per a la independència però moltes actuacions d’altres sectors amb té en un mar de dubtes, o no. No cal dir que, com demostra aquest pensament, soc molt i molt crític amb com està funcionant el partit avui. Per descomptat que jo analitzo les polítiques que es fan en clau independentista i quan sonen a autonomistes els hi poso una ratlleta.