Si tu dius que vols la independència i que per aconseguir-la cal eixamplar la base i bla, bla, bla, i el resultat final és que acabes cedint el poder a un partit unionista el qual no vol ni sentir a parlar-ne, d’independència, pots concloure que has fracassat de forma absoluta. Vaja, penso que això no té gaire discussió. 

Tots els indicis ens porten a pensar que aquest és el cas d’ERC. Els d’ERC són els més independentistes, els més honestos, els que no tenen cap cas de corrupció, els que tenen la millor estratègia, en definitiva són els més millors, però totes les seves polítiques s’aparten de fer la independència i porten a afavorir que les properes eleccions les guanyi el psc-PSOE-155. Quina contradicció, no? Aquesta colla que molt probablement tindran la presidència de la Generalitat són aquells que van aplaudir amb les orelles l’anul·lació de l’autonomia de Catalunya. Un aplaudiment per l’estratègia independentista dels de Junqueras.

ERC podria, en justícia, optar a un premi Darwin. Un premi Darwin és, tirant de Viquipèdia, un premi irònic que pren el nom del creador de la teoria de l'evolució Charles Darwin. Es basa en el supòsit que la humanitat millora genèticament quan certes persones pateixen accidents, morts o esterilitzacions per un error absurd. El premi només es dona en aquelles històries que es poden demostrar que han passat de veritat.

Si creiem en l’honestedat independentista dels republicans l’error absurd que estan cometent és abraçar l’autonomisme, el Sanchisme o l’Illisme i donar credibilitat a la imparcialitat de Barrientos i de la Junta electoral per avançar cap a l’alliberament del país. 

Segurament estic molt equivocat perquè cada cop que Junqueras (molt bona persona, per cert) surt a qualsevol tribuna dona lliçons a uns i altres i si convé renya als contraris polítics. Per exemple, renya a Junts per pactar la Diputació amb el 155, en canvi no es renya a si mateix per tots els acords a Espanya i a Catalunya amb els socialistes del 155. 

Però no cal patir, la independència l’aconseguirem amb un acord de claredat que, entre altres característiques, dona més valor al vot unionista que al vot independentista. Aplaudiments per els grans pensadors. De moment aquest acord no el vol ningú, ni secessionistes ni unionistes, però ERC (que no s’aixequen mai de la taula de negociació) el ven com la única proposta sobre la taula. Encara que podríem pensar que ERC tampoc se la creu (no són tan ximples) però venen eleccions i cal motivar als independentistes i aconseguir alguns vots.