Fa uns dies vaig penjar un article del bon amic JoanB Casas el qual em sembla molt clarificador de la situació de les finances de la Generalitat i en conseqüència del poder real que tenen les nostres institucions. Aquesta situació, a més, empitjorarà considerablement per la pandèmia del coronavirus. Us recomano que el llegiu amb deteniment (aquí). A mi em crida l’atenció que el 90% dels ingressos ens venen donats per transferències de l’estat en base a un sistema de finançament ja caducat de fa anys. Gestionem el 10% dels ingressos que acaba generant un increment de la fiscalitat dels catalans. Si hi sumem el 8% del PIB català de dèficit fiscal sostingut durant anys, aquesta situació deixa molt poc marge de maniobra a les institucions catalanes. La clau de la caixa la té Espanya i mentre sigui així difícilment La Generalitat podrà fer polítiques pròpies. I ara encara menys que des del centre es controlen amb lupa tots els moviments comptables. Dic això perquè es fa molta demagògia en la discussió dels pressupostos en el Parlament. Si la veritat és que tenim molt i molt poc marge de maniobra perquè fem veure que podem decidir grans coses, ei, tots els partits fan el mateix però els Comuns sembla que viuen una realitat paral·lela i des de que estan al govern espanyol viuen Disneylàndia.

El que necessitem és la clau de la Caixa. A veure si ens en donem compte!