Quasi cada dia ens sorprèn, o no, una notícia, moltes vegades, escandalosa que malgrat que és transcendent per la política, l’economia o la vida social del país la normalitzem ràpidament perquè l’endemà ja en tenim a sobre una altra que la tapa. No se m’escapa que moltes vegades algunes d’aquestes notícies es fan públiques interessadament en el moment adequat perquè passin el més desapercebudes possible. Vaja, els mitjans ens manipulen contínuament. 

Malgrat tot, hauríem de ser capaços de no normalitzar alguns fets transcendents amb tanta facilitat i mantenir-los en el debat públic per tal d’exigir-ne més conseqüències.

Per posar algun exemple, només cal enumerar alguns, dic alguns, fets recents que ja no estan en el debat públic. 

La fusió de CaixaBank amb Bankia, normalitzat, ja no se’n parla.

El !Viva el Rey! En el lliurament dels despatxos dels nous jutges amb tot el que comporta, cosa del passat.

La inhabilitació absolutament desproporcionada i il·legal del MHP Quim Torra, els partits ja l’han acatat i no passa res. Bé, la gent es revolta però això ja ho tenen descomptat. Demà passat ja ho tindrem normalitzat i ja parlarem de les eleccions.  

El mateix dia Pesarrodona condemnat i Tamara Carrasco jutjada víctimes de la venjança de l’Estat sense haver fet res punible. Però la repressió també està normalitzada i qui dia passa any empeny. 

Quan dic “normalitzar” em refereixo als mitjans de comunicació i als opinadors llevat d’algunes excepcions per ser just. No em refereixo al la gent del carrer que continuem escandalitzats per moltes coses i que ens costa més normalitzar-ho tot tant fàcilment.

Avui encara estem emprenyats per la inhabilitació però clar ja ens foten una altra garrotada quan ens donen la notícia de que l’Audiència espanyola absol Rato, Olivas i els altres 32 acusats per la sortida a la borsa de Bankia.

No tenim dret a uns mitjans de comunicació catalans més independents i menys manipulats pel poder polític i que no normalitzin ni trivialitzin el que està passant? 

No tenim dret a una classe política catalana que es planti i treballi més pel que demana i necessita el país enlloc de només moure’s en base als seus interessos personals i de partit?