Pegats, espoliats, empresonats, exiliats, imputats (en molts casos condemnats) per exercir la llibertat d’expressió i manifestació i espiats però la solució per Junqueras és fàcil, consisteix en demanar un cap i una promesa de que no ho tornaran a fer i així recuperar la confiança, que es veu que hi havia, per continuar donant suport al govern més progressista de la història. Junqueras, darrerament, està molt prolífic en els mitjans de comunicació i cada vegada, a la meva manera d’entendre, explicita amb més claredat l’acceptació de la rendició. Ell té un relat molt ben travat amb allò de que ells sempre fan el que és millor per ciutadans de Catalunya i bla, bla, bla. Però en el meu cas i en la meva modèstia penso que realment no fan el que mes convé als ciutadans. Digueu-me híperventilat però soc dels que penso que el que més convenia als ciutadans és allò que portaven en el seu programa electoral els partits “independentistes”. 

Tot el meu respecte per en Junqueras que ha patit en les seves carns la repressió amb uns quants anys de presó en els quals jo només he pogut assistir a tota mena de manifestacions, concentracions i sopars grocs exigint la llibertat pels presos polítics. Avui, però, el seu canvi de relat i d’actitud pot fer pensar que els indults tenen un preu. Hi ha una corrent d’opinió que cada cop compte amb adeptes que diu que els represaliats amb presó poder ja seria el moment de cedir el pas a nous lideratges. A Junqueras malgrat que no va acabar la feina que ens havia promès, donem 67 diputats i us portaré la independència, el tindrem sempre en alta consideració per la lluita que ha portat a terme per l’alliberament nacional però poder sí que un pas al costat és el que tocaria ara.

Una cosa és ser independentista i una altre molt diferent és creure que la independència es pot fer. Junqueras és independentista, ningú ho posar en dubte, però el seu comportament l’alinea amb els que no se la creuen, almenys fins d’aquí a 20 o 30 anys. Vaja que cal deixar un nou embat per els nostres fills o nets.

I mentre ens debatem entre si ens creiem o no la independència l’Estat repressor continua treballant com demostra el fet de que en Quim Torra torni a ser inhabilitat.