Cada vegada hi ha més gent que et diu que quan el procés es torni a activar “ja m’avisareu”. És una postura fàcil però dissortadament molt estesa. No és que ara no siguin independentistes però són reactius i sobretot no és gens clar quines renuncies personals estan disposats a fer a canvi de la llibertat del país.

Tanmateix motius pel desànim no en falten. Nomes cal observar l’espectacle que ens estan oferint els partits polítics en l’àmbit dels diversos pressupostos que s’estan negociant aquests dies. 

En Rufiàn, molt cofoi ell, ens explicava avui que va negociar durament fins a les tres de la matinada per aconseguir el 6% de català en les plataformes i que en conseqüència donaria suport als PGE. Com diu en Valtonyc pensàvem que treballàvem per la independència però resulta que treballàvem perquè Netflix ens parli una mica en català. Sabem que això tampoc passarà però tenen una excusa per aprovar els PGE i qui dia passa any empeny. I la independència? Avui ja parlen de que d’aquí 30 anys ja es donaran les condicions.

Un cop ERC ja dona suport als PGE de PSOE-Podemos ens arriba la notícia de que el Tribunal Suprem liquida la immersió a les escoles catalanes i hi imposa el 25% en castellà. Què farà ERC davant d’aquesta sentència, reconsiderar la seva posició amb els PGE? Ja sabem la resposta, oi?

Vam votar per fer la independència i vam guanyar l’1-O i vam treure un 52% en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya però el que fan els partís “independentistes” és un mercadeig de pressupostos acordant-los amb els partits d’obediència espanyola. Tu m’aproves els de la Generalitat i jo t’aprovo els de l’Ajuntament de Barcelona i els de l’Estat espanyol. No importa si uns té estan reprimint en tots els àmbits o et van fotre un 155 (de legalitat més que dubtosa) o si són partits catalans d’obediència espanyola com els Comuns que jo no defensen ni un Referèndum i només ens parlen de la gran Espanya que volen fer amb Podemos. Ja ningú se’n recorda el 15M.

Ernest Maragall et diu un dia que els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona presentats per Comuns-PSOE són un verdader desastre que són impresentables i al cap de dos dies s’ha d’empassar el gripau de donar-los-hi suport. Però no passa res la paraula d’un polític no té cap valor avui.

Molta gent pensa que tot depèn dels partits i davant dels incompliments electorals es desmobilitza i acaba esperant nous temps. Quan parles amb molta d’aquesta gent et diuen “Ja m’avisareu” i quan intentes explicar que cal continuar treballant per la llibertat i cal continuar estant mobilitzats i també de tot el que perdem amb la dependència d’Espanya et miren amb una certa condescendència pensant que ets un altre hiperventilat.