Un pot pensar que ens han derrotat definitivament o, si més no, per una o dues generacions. Sí fem cas als mitjans públics catalans, els quals, dic jo, haurien de representar-nos en algun percentatge, sí, hem tornat a l’autonomisme del peix al cova, ei!, i més tronat que abans de la sentència contra l’Estatut del 27 juny de 2010.

Però no, alguns pensem que el moviment independentista és ben viu. Hi ha molta gent que continua la lluita mitjançant les moltes organitzacions que estan constituïdes avui, cada una d’elles en diferents àmbits però amb un objectiu comú.

Avui ja sabem que els partits polítics no són la via. Ho han demostrat amb escreix. Un dels pocs polítics que parlen dels compromisos que van adquirir davant de l’electorat és Laura Borràs i és assetjada per terra, mar i aire pels partits polítics espanyolistes i pels “ independentistes” i pels mitjans de comunicació, els d’ells i els “nostres”. Així doncs la proposta àmplia per a l’autodeterminació que el molt honorable president diu que farà en el debat de política general serà indubtablement una altre cortina de fum. No cal esperar-ne res de res. 

Descomptats els partits serem la gent qui donarà el pas. De fet històricament sempre ha sigut així. 

No negaré la desmobilització de l’independentisme. Molta gent em diu que els partits no es mereixen que estiguem actius per a ells la qual cosa vol dir que els hi donen massa protagonisme en el projecte d’alliberament, però no per aquest motiu han deixat d’aspirar a la independència. Vaja, com s’ha dit en multitud d’ocasions, ningú s’ha desdit de l’objectiu.

El Consell per la República i l’ANC son les organitzacions més representatives de l’independentisme. Alguns en son crítics perquè pensen que no estan fent prou però estan per l’objectiu i per tant cal pressionar-les perquè segueixin. Però n’hi ha moltes més que, com deia abans, estan treballant. En la mesura que sabem confeccionar una estratègia unitària entre tots per a quan arribi el dia D, el qual cal dit de pas cal anar-lo impulsant, ens trobi preparats guanyarem.

Està demostrat que es necessita el voltant d’un 3% o 4% de persones actives dins d’un moviment per assegurar-ne l’èxit. Així doncs podem fer un càlcul de quanta gent ha d’estar mobilitzada. La resta hi seran en el moment que se’ls necessiti.

No s’ha de fer cas dels partits i mitjans perquè si ens ataquen tractant-nos d’hiperventilats o màgics és perquè saben que hi som i que hi serem més i la nostra existència va en contra dels seus interessos.