Amb la República aspirem a esdevenir una democràcia plena i no a una còpia de la no democràcia espanyola. Parlem d’una nova manera de fer política amb llistes obertes i primàries, parlem d’un país on la participació de la gent sigui a l’ordre del dia, parlem d’una democràcia on es rendeixin comptes de tal manera que si no es compleix amb els compromisos adquirits es dimiteix, en definitiva parlem de democràcia directa i participativa. 

Però una cosa són les aspiracions i una altra cosa ben diferent és la realitat que vivim avui mateix amb el govern “república” que gestiona l’autonomia espanyola de Catalunya.

Un exemple de que no és practica la democràcia directa ens el troben en la Conselleria d’Educació. No es tracta aquí de parlar de la submissió colonial que Josep Gonzàlez-Cambray pràctica cada dia davant de la repressió espanyola en forma del 25% de manera que han de ser les AMPA’s les que es defensin en solitari davant de la “injustícia” espanyola.  

Ni es tracta de parlar dels beneficis o no d’avançar el calendari escolar que és el que vol imposar el conseller. Del que vull parlar en aquest cas es de les formes autoritàries del conseller que arriba a dir que no posa la qüestió en debat perquè tindria problemes per tirar endavant el projecte sense posar en consideració “de veritat” l’opinió i els interessos de mares, pares i mestres. Bé, ara caldrà afrontar una vaga perquè lògicament famílies i sindicats s’han revoltat. Són tan lamentables les formes poc democràtiques d’aquesta conselleria que el que haurien de fer és plegar i si hi afegim la renuncia a defensar la immersió lingüística que han practicat haurien de plegar immediatament. 

Sí, queda molta feina per fer per esdevenir una democràcia amb tots els ets i uts.