Durant el dia de les eleccions el desplegament de ràdios i televisions per cobrir la jornada és impressionant. Des d’abans d’obrir les urnes ja tenim tota la informació, que si el president de mesa d’un col·legi ha arribat tard, que si un col·legi ha obert puntual o que si en tal lloc hi ha una cua de 10 persones Aquestes informacions tan interessants i necessàries és repeteixen sense parar durant tot el dia fins a les 8 del vespre que comença la segona part del show que no és altre que el programa estrella que fa dies que s’està anunciant a bombo i plateret. Però per esperar el moment estel·lar del dia el que deu ser imprescindible és saber si tal líder o tal candidat ja ha anat a votar. Quan algun dels protagonistes de la jornada apareix pel seu col·legi totes les càmeres de televisió o càmeres fotogràfiques dels mitjans gràfics es tiren damunt del personatge en qüestió per aconseguir el millor enquadrament o la millor instantània. És que és imprescindible saber qui ha matinat més, a quina hora a votat aquest o aquesta o que tal candidat o candidata a anat a votar amb els seus fills. Les úniques dades rellevants de la jornada fins conèixer els primers resultats reals són les que fan referència a la participació que s’està produint donat que és l’única informació que comença a dir coses realment analitzables. Legítimament ens podem preguntar si aquest desplegament de mitjans tècnics i humans que, per força, deu tenir un cost molt elevat és justifica per la qualitat de la informació que ens dona. I no oblidem que aquesta despesa la paguem entre tots nosaltres. Allò de la festa de la democràcia ja està molt amanit. Una part molt important del cost ve donada per l’enquesta a peu d’urna de la qual se’n obtindrà una previsió de resultats que anuncien a les 8 en punt. 5, 4, 3, 2, 1, Colau guanya les eleccions a Barcelona!!! i durant una hora uns saberuts politòlegs fan una anàlisi molt acurat d’uns resultats ficticis que duren fins a les 9 quan comencen a sortir les primeres dades reals. En aquest punt s’oblida la ficció i la cosa comença a anar seriosament. El que em pregunto és si aquest a hora de ficció val el cost del desplegament realitzat. Hem de suposar que sí perquè algun motiu hi deu haver, però costa d’entendre. I el més patètic i que posa més en evidència aquest hora de ficció és que a partir de les 9 la majoria d’enquestes a peu d’urna s’han equivocat. La Colau no guanya frec a frec amb Collboni, el que passa és que guanya Tries i la Colau queda tercera i la Gemma Geis que guanyava a Girona ha quedat amb un discret resultat en tercer o quart lloc. Però el ridícul que han fet durant una apassionant hora de 8 a 9 ja no els hi treu ningú.

Seria molt més barat i digne engegar el programa electoral a les 9 quan comencen a sortir els primers resultats o en tot cas començar mitja hora abans per analitzar la participació.