La temporada passada va ser molt trista. El Barça anava molt justet i no aspirava a res. Hi havia una sèrie de jugadors per els quals no en donàvem ni cinc. Els Ferran Torres, Iñigo Martínez, Raphinha o Frenkie de Jong ens els haguéssim venut sense pensar doncs aportaven molt poc o res. Fins i tot estàvem disposats a perdre a Pedri donat que jugava dos partits i se’n passava quatre lesionat. La part positiva era la irrupció dels joves de la pedrera que feien molt bona pinta. Malgrat que no ens enganyem van pujar al primer equip donada la patètica situació econòmica que Laporta va heretar de l’anterior junta.

Així les coses vam iniciar l’actual temporada pensant que seria una temporada d’anar trampejant la situació tot esperant que els joves anessin progressant. Els únics canvis que es van produir són el fitxatge de Dani Olmo i el canvi d’entrenador. Del nou “mister” Hansi Flick en sabíem que havia fet una bona trajectòria en el Bayern de Múnic i poca cosa més. Tanmateix, ens lamentàvem que no tenia ADN Barça.  

I vet aquí que l’equip ha fet un metamorfosis total. En Pedri està sublim en la majoria dels parits, ara no el volem perdre a cap preu. És la suma de Xavi i Iniesta. Els Ferran, Iñigo, Raphinha o Frankie estan immensos i els joves Lamine Yamal o Pau Cubarsí semblen uns veterans de 17 i 18 anys amb una classe que no se l’acaben. Només per posar uns exemples ja que la resta de jugadors estan a una gran altura. Fins i tot Levan, a la seva edat, està fent record de gols. 

Estem vius a totes les competicions amb opcions de guanyar-les i un detall addicional hem apallissat al Madrid en joc i gols.   

Que ha passat? La resposta es diu Hansi Flick. Quin paio! Saben al que juguen i els jugadors creuen en ell. I els culers? Doncs gaudim del Barça com ho fèiem en l’etapa Pep-Messi.

M’he enamorat de Flick, tu. A totes amb ell. Quan en algun partit fa un canvi que no el comparteixo, immediatament, em dic calla que la fet en Hansi. 

Ara és el moment de declarar el meu amor per l’entrenador del Barça perquè ho podem guanyar tot però també ho podem perdre tot. Passi el que passi continuaré sent un incondicional d’ell. El que hem gaudit aquest any i les expectatives de futur de l’equip són immenses. 

Ara per a que tot sigui perfecte només hem de sentir-lo parlar en català a ell i al Pedri.