A qui afavoreixen els PGE aprovats al Parlament espanyol? No cal dir que el govern PSOE-Podemos és el gran guanyador i que el PNB sempre en treu algun benefici. No oblidem que el País Basc té la clau de la caixa, no té dèficit fiscal amb l’EE i que sempre juga amb avantatge en aquest tipus de negociacions. La pregunta, però, és si Catalunya en surt afavorida?

A diferència de JuntsxCatalunya, ERC i PDeCAT els han votat favorablement amb uns arguments, si més no, discutibles des d’una perspectiva independentista. 

Per a aquests partits, hi ha un conjunt d’elements com uns pressupostos prorrogats del PP, com una segona onada de la pandèmia, com una crisi econòmica que amb tota seguretat serà molt dura en els propers temps i també hi han algunes promeses que poden justificar el tirar endavant els PGE i donar suport a la continuïtat al govern “més progressista de la història”.

Però és fa difícil no veure un escenari ben dolorós on el reprimit dona suport al repressor. Els fets han demostrat que treure al PP del govern no ha significat cap progrés en la negociació territorial ni en baixar el nivell de repressió ans al contrari en alguns àmbits s’ha incrementat. L’EE que, independentment de si governa l’esquerra o la dreta, mai ha complert amb els sues compromisos amb Catalunya. Això no és discutible, perquè en aquest cas mai és mai amb rotunditat. 

Només va passar un dia de l’aprovació dels pressupostos per a que el TS, una vegada més fent justícia a mida contra els independentistes, revoques tots el permisos penitenciaris. I només han van passar dos per a que el PSOE proclamés que l’amnistia no té cabuda en la Constitució.

ERC i el PDeCAT s’ha hagut de empassar aquest gripaus o el de constituir-se en els grans garants dels PGE fins el punt d’aprovar l’increment de la partida per a la Casa Reial.  

Al PDeCAT tornar a la política del peix al cove poder nos se’ls fa difícil però per ERC que la criticava en temps pretèrits ara la justifiquen amb entusiasme. 

Els arguments que alguns esgrimien fa tres anys s’han girat com un mitjó. Només cal anar a les hemeroteques o a les videoteques per constatar aquest canvi d’objectius. 

És impossible no pensar que és la política dels perdedors justificada per la crisi econòmica que estem patint.

Però tornem a alguns dels arguments emprats per aprovar els PGE. Un d’ells és l’harmonització fiscal que també ens afecta negativament, doncs ens limita la possibilitat, també a Catalunya, de posar o modificar impostos i per tant també condiciona el nostre autogovern fiscal, ja de per sí prou minso. Del descomunal espoli fiscal que estem patint durant tot el regim del 78, no se’n parla quan sense aquesta rèmora estaríem en millor situació per combatre la crisi econòmica que tenim a sobre.

Un altre argument és que retiraran el control dels comptes de la Generalitat. El que és significatiu és que el govern “progressista” PSOE-Podemos, poca broma, ha mantingut aquest control que va incorporar Montoro quan el procés de Catalunya feia por al govern del PP. Una lectura que podria fer-se d’aquest acord és que per part de Madrid els negociadors catalans ja no son perillosos i ja han abandonat la via unilateral. De fet alguns dels autodeterministes catalans ja parlen de que necessitarem una generació per assolir la independència. 

Un altre acord és la pluja de milions d’inversió a Catalunya amb una clàusula de compliment. Vol dir que totes les promeses d’inversió que s’han fet sistemàticament des de Madrid no eren per a complir-les? Els 2.300 MM. teòricament destinats a Catalunya, estan molt per sota dels incompliments i del deute històric de l'EE amb Catalunya. Només cal recordar que si ens atenem a les xifres acumulades reals cada quatre anys la inversió de l’EE a Catalunya és zero contrastada amb l’espoli fiscal que cada any és del voltant de 16.000ME.

En aquests PGE no s’observen contrapartides polítiques. Aparentment no n'hi ha o no amb prou garanties, com l'Amnistia, la mesa de negociació, la reforma constitucional, etc.

Per altra banda trobem el gran increment de la despesa en defensa d’un 4,6% = 9409 ME i en la Casa Reial, que malgrat tots els escàndols, s'incrementa amb més de 1/2 milió extra = 8,5 ME. Increments que podem contraposar amb les urgències de la Covid!

Aquests PGE no son creïbles per a Catalunya mentre la divisió d’estratègies dels partits independentistes que s’ha anat configurant des dels fets d’octubre del 2017 és cada cop més gegantí. 

Però no és el moment de defallir i cal continuar treballant per tal de rearmar les institucions perquè continuen essent un actiu fonamental, al costat del Consell per la República i de la societat civil mobilitzada per tal de culminar el procés de l’1-O.