I la CUP es despenja proposant un nou Referèndum durant aquesta legislatura. Moltes vegades em costa entendre les polítiques de la CUP. Per exemple, concedeix 2 anys de coll a Esquerra per intentar que la “taula de diàleg” doni alguna mena de resultat però, des del primer moment, diu que no li veu cap viabilitat. Així doncs per què aquests dos anys?

Jo pensava, com molta gent, que l’1 d’octubre de 2017 el Referèndum ja el vam fer i el vam guanyar i també pensava que era legítim per tot l’independentisme i que només un de vinculant i acordat amb l’Estat espanyol el podia substituir. Si ara la CUP proposa un altre Referèndum em pregunto si consideren que el de l’1-O ja està superat? Què les garrotades que vàrem rebre ja estan amortitzades? Què els més de dos milions de persones que varen arriscar el cos defensant les urnes varen ser enganyats? I també em pregunto si el govern destituït pel 155 ja no és el nostre govern legítim? I si no que m’expliquin com lliga tot plegat.

Senyors de la CUP, com el fem aquest nou Referèndum? Reproduïm tot els procés del 2017?

Avui he escoltat amb molta atenció al diputat de la CUP Carles Riera per entendre la proposta del nou Referèndum. Diu que respon a que a l’acord de govern es va pactar portar a terme un nou embat democràtic durant aquesta legislatura. Per la CUP embat democràtic significa fer un Referèndum? No hi ha altres estratègies? 

Una vegada més comprovem que cada partit va a la seva bola perseguint els seus interessos de partit i que dissortadament l’estratègia compartida per a portar el país a la independència no hi és ni se l’espera. 

Son la societat civil organitzada i el Consell per la República els únics que ens pot treure d’aquest atzucac.