Quan durant la darrera reunió de la taula de diàleg el PSOE es va comprometre a defensar l’oficialitat del català a la Unió Europea em va semblar una incongruència donat que ells mateixos la prohibeixen a les Cortes espanyoles. Sembla clar que la dita taula de diàleg no és el lloc on debatre aquest assumpte on s’hauria de parlar d’amnistia i d’autodeterminació. Aquest compromís del PSOE ERC el va vendre com una victòria. Ara ja ningú se’n recorda però una vegada més era una presa de pèl del govern més progressista de la història. 

La Comissió d’Afers Exteriors del Senat PP i PSOE han tombat una iniciativa de Junts per Catalunya en la qual s’insta el govern espanyol a impulsar l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea.

Però segur que ningú s’hi posarà nerviós. En unes hores quedarà normalitzat. Com sempre.

Una mostra més de que Junqueras tenia raó quan fa uns anys ens explicava amb molta vehemència que Espanya sempre ens enganya i que no té raó ara que sembla que, si més no, al PSOE-155 l’hi ha agafat molta confiança. Com és el cas de Rufián que durant aquells anys definia les sigles PSOE com “Pedro Sánchez Os Engaña” i actualment menja de la mà del Camaleó.

Diguem hiperventilat però a diferència de Tarda, Sol, Vilagrà, Vilalta, Rufián, o Junqueras crec que alguns pensem que no son de fiar que ens han enganyat, ens enganyen i continuaran enganyant-nos i en conseqüència la taula de diàleg és paper mullat. 

Un dia haurem de fer una llista exhaustiva dels mil enganys en tots els àmbits que hem patit de l’esquerra espanyola. De la dreta ja ho donem per descomptat. 

I no cal anar a Madrid perquè des de Catalunya anem ben servits.