He escoltant a Pedro Sánchez el “Magnànim” anunciant que demà aprovarà els indults al teatre del Liceu. El to que ha fet servir és com sempre suau. Aquell que fa servir que sembla sincer. Aquell que el primer cop te’l podies creure però que avui ja no és creïble perquè amb el mateix to diu una cosa i la contrària. Amb el mateix to que diu que perseguirà a Puigdemont (de quien depende la fiscalia?), aquell to de quan diu que farà el que sigui perquè els presos compleixin la pena sencera, el mateix que justifica el 155 o que diu que no podria dormir amb Pablo Iglesias al govern i que s’hi abraça quan les circumstancies ho requereixen. Vaja que, segons alguns, és un gran polític i que diu el que la gent vol escoltar en cada moment encara avui digui exactament el contrari del que va dir ahir. Per a mi és un falç, és una persona que el que diu no val res i punt. Sempre farà el que li convingui i no el que ha promès. 

Diu que és el moment del retrobament, la concòrdia, la convivència i el diàleg. No ha parlat del tribunal de comptes, ni de la repressió contra tot el que es mou que olori a independentista, ni de les penes de presó que es van produint dia a dia i clar tampoc a fet cap referència als més de 3000 encausats. 

Això sí, els comentaristes de Catalunya Ràdio han trobat que ho havia fet molt bé.