JoanC Roca 19 de maig de 2020
Diu que són el resultat del moviment 15M (15 de maig de 2011). Recordem que aquest moviment exigia millorar el sistema democràtic promovent una democràcia més participativa allunyada del domini dels bancs i de les corporacions. També volia acabar amb sistema bipartidista PP-PSOE producte de la transició , així com establir una autèntica divisió de poders.
No va ser un moviment sobiranista, llevat d’algun sector a Catalunya, reconeixia però un estat multinacional i el dret a l’autodeterminació. Almenys això és el jo vaig entendre.
Bé, amb l’embranzida que va tenir el moviment algunes coses semblava que podien canviar. I sí, alguns canvis s’han produït fins el punt que alguns dels líders han aconseguit quotes de poder. Ara els tenim col·locats al govern espanyol, a l’ajuntament de Barcelona i en diferents espais institucionals.
Quan rasques poder tot és diferent i les coses es veuen d’una altra manera. Hem passat de les grans idees que promulgaven a la decepció per les posicions que han adoptat.
Hem vist com poden renunciar a les idees per una poltrona i com poden fer polítiques populistes per tal de mantenir-la. Com poden passar d’atacar sense pietat a la ”casta” per pactar-hi sense cap problema. Com poden entrar a formar par de l’Establishment sense vergonya. Ho vam veure com la Colau va acceptar els vots d’en Valls sense despentinar-se. Sembla que el que importava més era no tenir un alcalde de Barcelona Independentista.
Els comuns són esquerra espanyola que és una esquerra molt poc d’esquerres. Poden pactar amb el 155, acceptar que amb l’excusa del COVID-19 el govern “progressista” d’Espanya tregui l’exercit al carrer, proclami un estat d’excepció encobert o recentralitzi l’estat. L’únic argument que fan servir són les retallades que va fer el govern de Mas sense tenir en compte les que va fer el tripartit. D’aquest tema en podríem parlar molt. Aquest argument els val per a tot i qui dia passa any empeny.
En definitiva sempre fan costat sense matisos al govern “progressista” espanyol contra el que pugui plantejar el govern independentista de Catalunya.
Francament jo sempre he considerat que soc d’esquerres, cosa que no està renyida amb ser independentista com algun d’ells insinua cada cop que parla, i penso que les polítiques del govern PSOE-Podemos no es poden considerar progressistes i que per descomptat estan molt lluny de les polítiques que promulgava el 15M.