Deien que el flamant nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, era la cara moderada del Partit i que representava un gran canvi respecte al hooligan Pablo Casado perquè aportaria la moderació i capacitat de negociació que no tenia el seu antecessor. Les primeres declaracions de Feijóo o els seus acords amb VOX no feien preveure res de bo. Ara quan parla de l’apartheid lingüístic a Catalunya demostra que, en primer lloc, no té ni idea del que passa a casa nostra i, en segon lloc, que amb ell no canviarà res. Vaja que l’amic del narcotraficant és tan catalanofòbic com l’anterior líder i l’anterior i l’anterior.

De fet la catalanofòbia és alimentada per les clavegueres de l’Estat, en totes les seves formes, des de fa segles. Cridaria molt l’atenció sinó fos habitual que un dels arguments electorals de les eleccions andaluses sigui tirar contra Catalunya. A Espanya anar contra Catalunya dona vots. I, com demostren dia rere dia, el que realment importa als partits polítics son els vots i la necessitats reals de la gent resten en un segon terme.  

L’alternativa a la dreta espanyola que representa el PSOE-155 no és millor per a Catalunya car uns i altres quan oloren a Catalunya és dilueixen entre si per esdevenir en la mateixa cosa.

Dissortadament els partits polítics d’obediència catalana s’han rendit de forma indigna a Espanya i ja han demostrat sobradament que, també, la seva principal preocupació és el poder i en conseqüència només treballen pel vot. Això sí, a Andalusia per guanyar vots malparlen de Catalunya i aquí ens diuen que ens portaran a la independència però quan ja els tenen tornen al marc mental espanyol i es dediquen a gestionar les molles de l’autonomia.

La independència l’haurem de fer el poble i cal estar preparats.