Soc culer de sempre com moltíssima gent , vull dir que no és gaire especial això, però alguns ho hem sigut quan guanyàvem una lliga cada catorze anys, quan cada any començàvem la temporada dient “Aquest any sí” i no, aquell any no, quan es deia que mentre José Plaza fos president del Col·legi d’Àrbitres el Barça no serà campió i no, no ho va ser, quan sentíem que el Barça era com la selecció de Catalunya que ens representava en un context hostil. Suposo que em va influir el meu pare que era un culer de pedra picada. En aquells temps era autèntic l’eslògan “el Barça és més que un club”

Ves per on les coses van canviar amb el canvi del context polític - hostil però no tant - i amb l’arribada de Johan Cruyff que va crear una filosofia de joc que va representar una revolució en el futbol. Pep Guardiola va fer arribar aquesta filosofia a la màxima expressió. Vam passar de la sequera de títols a guanyar-los a dojo. No oblidem que aquesta etapa que va començar amb Cruyff ha tingut alts i baixos però sempre hi ha hagut un estil de joc molt Barça que ha estat admirat, envejat i copiat al món sencer. Per mi el punt culminant va arribar amb Jan Laporta que no es plegava davant de les escomeses que arribaven de Madrid i que va tenir la sort de que Pep Guardiola, una aposta personal per una persona que no tenia cap experiència en l’ofici d’entrenador, va portar el joc del Barça a l’excel·lència. 

Durant aquest anys que hem gaudit tant i tant del joc de l’equip crec que el secret ha estat que l’equip era superior al segon. Penso que amb un joc igual al del segon millor, el Madrid, no hauríem guanyat gaire res. La superioritat ha guanyat el favoritisme que durant aquests anys ha continuat gaudint el Madrid.   

Avui s’ha acabat el cicle i s’ha acabat molt malament, ridículament, la qual cosa que no es mereix ni l’equip ni l’afició. Per a mi els mals van començar amb la junta del Sandro i han acabat amb Bartomeu que han fet una gestió del club nefasta. L’han portat del millor moment de la història al moment actual. No han sabut renovar l’equip de forma progressiva portant jugadors que només representaven transaccions econòmiques però que no aportaven res a l’equip, llevat d’algunes excepcions, o fent traspassos per arreglar la comptabilitat perjudicant el joc. No han apostat per la pedrera mentre fitxaven jugadors que ja estaven de tornada de tot. Ha arribat un moment que han deixat que els jugadors manessin el vestidor per sobre del equip tècnic. Tot un desastre.

Ara volen fer fora molts dels jugadors que fa un temps composaven el millor equip en dècades. És clar, tot el cos tècnic al carrer però la directiva continua fins a les eleccions quan ja començarà la nova temporada vull dir que la planificació l’haurà de fer aquesta la directiva. No té sentit. 

Fa tres o quatre anys que tots estàvem veien que la política del club no anava enlloc, que l’equip ja no donava més de sí a Europa. Donava per la lliga espanyola fins aquest any que ja no. Llei de vida, s’han fet grans. La tècnica no és suficient i es necessita força física. Aquell gran equip tenia nivell tècnic i nivell físic. Un sense l’altre no pot arribar a l’excel·lència. 

No donem la culpa als jugadors que durant anys ens han donat l’etapa de millor futbol de sempre. Molts d’aquests jugadors no poden sortir per la porta el darrera, no s’ho mereixen. Cal trobar una sortida a cada cas que sigui honrosa amb el reconeixement de l’obra feta. 

Jo, passi el que passi seguiré sent culer, això segur.