He arribat a un punt que quan sento parlar català a algú que es creua amb mi pel carrer em reconforta, no dic que em sorprèn però quasi. Estic parlant de barris de Sabadell en els quals el llenguatge habitual semblaria que ha de ser el català. Continuo veien cada dia que molts, moltíssims, catalanoparlants es passen a l’espanyol o directament es dirigeixen en espanyol a tothom pel seu aspecte encara que aquests siguin catalanoparlants o incorporats a la llengua amb normalitat. No estic dient catalans o no catalans, això és una altre qüestió. Avui després de sentir parlar català a una gent que passava pel meu costat - ens en sortirem he pensat- he sentit a una senyora que parlava espanyol amb algú, que probablement entenia perfectament el català, amb un accent d’aquells de la Catalunya profunda. En aquest cas poder el més lògic era que la parla utilitzada fos el català per ambdós interlocutors, un perquè segur que si hagués sentit més comada i l’altre perquè probablement se sentiria més integrat si li parlessin català, com passa en molts casos. Estic segur que la majoria dels que es passen a l’espanyol no ho fan contra el català. Ho fan per costum, per amabilitat, per comoditat o qualsevol altre motiu. Però en aquest punt hem de ser militants de la llengua i no canviar a l’espanyol sinó és el cas de que l’interlocutor no entengui el català. Crec que és bo pels uns i pels altres. 

Fa uns dies vaig demanar un cafè amb llet amb gel en un bar del centre de Sabadell i el cambrer no m’entenia. Sí, ja sé que aquesta és una situació bastant freqüent que es resolt canviant a l’espanyol, però no puc deixar de pensar que al meu país no puc viure al 100% en la seva llengua pròpia. A França, per exemple, has de canviar d’idioma si no t’entenen en francès?

Hi ha molta gent a Catalunya que viu a Espanya i que no té cap respecte pel català. Poder soc un radical però ho visc així, com una falta de respecte.  

Ara, l’administració catalana hi ha de fer molt més en la defensa del català. No es poden admetre els nivells de català en l’àmbit judicial, o en el cinema o en les plataformes per posar alguns exemples. No ho podem deixar tot en mans dels catalans del carrer, a l’administració li hem d’exigir molt més del que fa. 

A Barcelona només un 28%, segons les dades que s’han et publiques fa pocs dies, usa el català com a llengua habitual. Probablement passa el mateix en tota l’àrea metropolitana. Si aquestes dades no ens posen en guàrdia ja no sé que hem d’esperar.

Ampliar la base, concepte en qual estic d’acord, per alguns és fer forat en l’àmbit castellanoparlant. Jo em pregunto si això s’ha de fer deixant el català de costat o s’ha de fer reforçant-lo. Per què si ampliar la base justifica desnaturalitzar el català malament anem. Si ampliar la base vol dir fer renuncies amb la llengua alguna cosa no deu estar ben plantejada si aspirem a una Catalunya independent.