Aquesta conversa és una ficció, però estic segur que s’ha produït, més o menys igual, moltes vegades entre els independentistes que tenen visions diferents de com cal continuar el procés d’autodeterminació.

A: Ei hola, feia dies que no en veiem, com va tot?

B: Bé, vaig tirant, i tu què fas? 

A: Ara toca ampliar la base, sinó no ens en sortirem. Estic concentrat en això.

B: Ampliar la base?

A: Sí, hem de ser majoria.

B: Majoria? No vam guanyar el 1 d’octubre?

A: Hem de anar guanyant eleccions amb majoria independentista.

B: Però no hem guanyat les dues o tres darreres. Quantes n’hem de guanyar?

A: Cal superar el 50% per poder pactar un referèndum amb l’EE.

B: Quin percentatge hem de aconseguir per poder fer aquest referèndum acordat?

A: Com més millor.

B: Així que tinguem majoria al Parlament i que ens haguem jugat el físic l’1 d’octubre de que serveix?

A: No n’hi ha prou hem de ser més, cal continuar ampliant la base.

B: Ja tinc una edat. Si hem d’anar guanyant eleccions, una darrera l’altra i esperar que l’EE accepti un referèndum acordat em sembla que tu i jo ja no ho veurem. Quin percentatge necessitem, el 60, el 70, el 100? Mira, em sembla que confies molt amb Espanya. Quants cops hem demanat un referèndum a Espanya? 18 o 19? Això d’ampliar la base no ho acabo d’entendre que vols que et digui. Ei, com més siguem millor, això no t’ho discuteixo.

A: Ara el que cal és ampliar la base, creu-me.

B: Val, què fa la família?

A: Estem molt bé i vosaltres?

B: També molt bé