L’acord per la proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística entre d’ERC, Comuns, Òmnium, PSC-155 i Junts per Catalunya ha estat el darrer motiu de desencís que ha provocat que decideixi donar-me de baixa de Junts. Junts ha estat el primer partit i molt probablement l’últim on he militat, cal dir que de forma poc activa, però, pagant la quota i seguint les accions que s’han anat realitzant a diferents nivells. No he tingut mai fusta de militant de partit però donada la situació que hem viscut d’ençà de la retallada de l’Estatut del 2006 per part del Constitucional i del posterior procés de Catalunya sí que he estat actiu en moviments que buscaven la unitat de l’independentisme i per aquest motiu em va interessar la candidatura de Junts pel Sí o la idea inicial de La Crida que volia ser un moviment transversal per la independència i que malgrat que finalment es va desvirtuar m’hi vaig apuntar i vaig formar part de la línia ideològica socialdemòcrata. Aquesta dèria per la unitat em va portar a Junts. 

Fa molt de temps que Junts m’està donant molts motius per marxar-ne “pitant” com són el pacte per la Diputació de Barcelona, l’entusiasta suport a la candidatura olímpica espanyolista del 2030, el cas Pau Juvillà o quan es diu que cal pactar amb el PSOE-155 si ERC ho fa per tal de jugar amb les mateixes regles. Sembla allò de que tinc uns principis però sinó t’agraden en puc tenir uns altres. A nivell local de Sabadell tinc la impressió de que estan encantats d’haver-se conegut i fan acords i pactes amb el PSC-155 contínuament però això sí diuen que tot es fa per Sabadell i que la majoria d’iniciatives són de Junts per Sabadell. I mentre surten contínuament a la foto amb l’alcaldessa diuen que amb qui no pactaran mai és amb la CUP de Sabadell perquè amb aquests no es pot treballar, tu. La desitjada entesa independentista se la passen pel forro. Per altre banda si quan estàs a l’oposició dones suport continuat al govern el que fas és donar-li vots a aquest. El temps ens ho dirà.

Cal reconèixer que a Junts encara queda algun sector confiable com és el grup de Madrid que encara manté la dignitat en contra de la indignitat del pacte d’ERC amb el PSOE-155.

Carregar-se la Immersió lingüística per no enfrontar-se a la repressió espanyola i muntar un “teatre” per tal de dissimular-ho ja passa de mida.

Em sap greu perquè conec alguns dels militants de Sabadell i em semblen bona gent però ja estant imbuïts en la dinàmica de partit. Junts volia ser una altre cosa ben diferent d’un partit convencional o això és el que jo pensava. 

Ja fa temps que he deixat de confiar en els partits polítics com he expressat repetidament en aquests pensaments. La petita confiança que volia tenir amb Junts ha arribat el seu final. 

Però hi ha d’haver vida fora dels partits, així que confio que el nou Secretariat de l’Assemblea i el Consell per la República es posin les piles que és el que, segur, molta gent està esperant.